Pardal Xarrec (Passer montanus)

En aquestes fotos es poden distingir pardals concretament pardals xarrecs (Passer montanus). Aquest pardal es distingeix per la seva taca negra que té a la galta i el capell castany més aviat tirant cap a vermellós. Aquest pardal pot arribar a fer uns 10 cms. 

Pel que fa a la seva veu es pot distingir un repetit ''txip-txup''.

D'altra banda quan es parla del seu hàbitat cal dir que es pot trobar a tot Europa i concretament a prop de les cases tot hi ser més esquerp que el pardal comú.

Aquestes  fotos van ser tirades desde el Hide de Turó, i es pot observar un conjunt de pardals mascles que mengen el blat que es va dipositar en unes clapes al sòl per atreure als ocells i per evitar que el blat fos menjat per les formigues.

Tórtora (Streptopelia turtur)

Es pot veure una Tórtora ( Streptopelia turtur ). Es distingeix  pel seu vol més fi, es a dir no tant ofegat com la Tórtora turca ( Streptopelia decaocto ). En destaca el seu dors rogenc i la cua de puntes blanques arrodonida. La Tórtora pot arribar a fer uns 28 cms. Tot hi així és més petita que els Coloms comuns. Pel que fa a la veu  es pot distingir un repetit i roncant '' ruu-r''.
D'altra banda pel que fa al seu hàbitat pot trobar en camps oberts de blat, amb preferència als segats.

Bitxac comú (Saxicola torquata)

Es pot veure un Bitxac comú (Saxicola torquata).
Aquest ocell es pot distingir pel seu cap negre, el pit rogenc i la taca blanca al coll. El bitxac comú pot arribar a fer uns 13 cm.
En aquest ocell es pot distingir el seu vol lent i a batzegades. Aquest bitxac comú ha estat trobat a un dels canyars del riu francolí al tram de la Pobla de Mafumet. Pel que fa a la seva veu es distingeix un ''tsack-tsack'' repetit ràpidament. D'altra banda el seu hàbitat el trobem a prop de rius o rierols amb canyars.

Abellerol (Merops apiaster)

Es pot observar un Abellerol (Merops apiaster). Aquest ocell té uns trets molt diferenciats com són ara la seva gorja groga i el seu pit verd-blau,   groc i castany. L'abellerol pot arribar a fer uns 28 cm. També se'ls distingeix pel seu gran bec corbat i les rectrius centrals allargades. En destaca el seu vol gràcil i planant. Pel que fa a la seva veu es pot distingir un ''prruip'' que es repeteix constantment. D'altra banda el seu hàbitat es distingeixen camps oberts amb pocs arbres i pals de telègraf i d'electricitat. Aquesta au tant peculiar fa els nius a muntanyes de terra i sorra.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

Es pot veure una Polla d'aigua (Gallinula chloropus).
Un dels trets més distintius que té la polla d'aigua és el seu bec vermell amb la punta de color groc i a les ales es pot distingir un llista blanca. La polla d'aigua pot arribar a fer uns 30 cm.
Aquest ocell es presenta com un ocell robust i negre lluent. Aquest ocell nada d'una manera molt peculiar es a dir que pega batzegades amb el cos i quan es posa nerviós mou la cua continuament.
D'altra banda pel que fa a la seva veu es distingeix un penetrant ''quittic''. Pel que fa al seu hàbitat es pot trobar aquest ocell en rierols, estanys i aiguamolls.

Tudó (Columba palumbus)

Es pot veure un Tudó (Columba palumbus). Els trets més distintius que té el tudó són que és molt gros, que té unes taques alars blanques i el tret més distintiu que es pot veure en aquesta foto són les taques blanques al coll. El tudó pot arribar a fer uns 40 cm.
El tudó jove no té les taques al coll, també se sol ajuntar amb els coloms roquers i les xixelles. També quan s'enlaira aleteja molt bruscament les seves ales. D'altra banda pel que fa a la seva veu es distingeix un '' co-cuuu-co-cuu-cuu''.
Pel que fa al seu hàbitat es pot dir que els hi agraden els arbres vell sobretot els pins ja que els aïllen de la calor i amb la pinassa es serveixen de fer els nius plans en l'època de cria.

Cadernera (Carduelis carduelis)

En aquestes imatges es pot observar una Cadernera (Carduelis carduelis).  Aquest fringíl.lid es pot diferenciar dels altres per la seva cara blanca i vermella i per la franja alar groga. Aquest fringíl.lid té un vol molt irregular es a dir ondulat.
La cadernera pot arribar a fer uns 14 cm. Davant d'això es diu que es força sociable tot i que en llibertat no ho són massa.
Pel que fa a la seva veu es pot distingir un ''suitt-uitt-uitt-uitt'' que vol dir ansietat i alerta que es el que es sol sentir si les trobes en llibertat. D'altra banda el seu hàbitat correspon a camps fruiters, de blat no segat i jardins i parcs refugiantse del sol i la calor.